Benvinguts al nostre blog en el qual us explicarem sobre l’historia del maquillatge!
El maquillatge, més que una simple eina d'embelliment, és una forma d'expressió i transformació personal amb profundes arrels que es remunten gairebé alhora que les pintures rupestres.
Als seus inicis, el maquillatge no tenia únicament un propòsit estètic, sinó que també era ritualístic.
Les primeres evidències de l'ús de maquillatge per embellir-se provenen de l'antic Egipte, on les dones feien servir una barreja d'òxid de ferro i ocre vermell per pintar els seus llavis, aplicant-los amb paletes rudimentàries.
A l'antiga Grècia i Roma, va sorgir el concepte d'il·luminador, utilitzant una combinació de guix i farina per ressaltar certes àrees del rostre. Malgrat això, no tot era glamour: per aclarir els cabells, s'emprava arsènic i plantes que sovint deixaven tons vermellosos i castanyers.
A Mesopotàmia, els pigments s'obtenien a partir de pedres i minerals polvoritzats, destacant la creativitat i l'enginy de les civilitzacions antigues per aconseguir els colors desitjats.
Els tons més comuns de maquillatge han estat sempre els vermellosos i marrons, apreciats per la seva versatilitat i calidesa, fàcilment disponibles a la natura.
A l'antiga Grècia, tenir les celles unides era considerat atractiu, una característica que avui ens sembla curiosa però que reflecteix els estàndards de bellesa de l'època.
La Reina Elizabeth d'Anglaterra creia en els efectes curatius del llapis de llavis, aplicant capes gruixudes per aconseguir aquest efecte. Amb el temps, va obrir el primer saló de bellesa modern, marcant una fita a la indústria cosmètica i definint l'estàndard per a l'experiència de bellesa.
Us convidem a seguir-nos en futures publicacions mentre explorem més a fons aquest fascinant món de l'estètica i el seu impacte en la història i la societat.